Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer, que passà a dir-se torre Güell. El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi, encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria. Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia. Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig (1920-25), esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina. Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts Decoratives, destí que se li ha tornat a donar el 1995. Els jardins, planejats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, foren convertits en parc públic durant la República. Fou residència del cap d’estat en l’etapa franquista. S’hi han celebrat importants exposicions artístiques.
És seu del Gabinet de les Arts Gràfiques, del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona (des del 2008) i de la Unió per a la Mediterrània (des del 2010).