Antoni de Peguera i d’Aimeric

(Barcelona, 1682 — València, 1707)

Polític i escriptor.

Fill de Guerau de Peguera i de Berardo. Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700); n'esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales... (1701), dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català: Al comú sentiment de tota Espanya. Romanç heroic. Com el seu pare, es mostrà contrari a Felip V a les corts de 1701-02, i el 1704 conspirà, d’acord amb Jordi de Hessen-Darmstadt, per lliurar Barcelona al rei arxiduc Carles. Hagué de fugir de Barcelona i passà a Viena, des d’on gestionà amb l’ambaixador anglès el pacte anglocatalà de Gènova ( pacte de Gènova ), mentre es posava d’acord amb les autoritats catalanes per obtenir els poders per a signar-lo, acte en el qual intervingué. Prengué part en l’atac de les forces austriacistes a Barcelona (setembre del 1705), i quan aquestes entraren a la ciutat, el rei arxiduc el nomenà coronel del regiment d’infanteria de les Guàrdies Catalanes, al capdavant del qual defensà la ciutat en el setge del 1706. Alçat aquest, lluità a Aragó, però, ferit, hagué de retirar-se a València. El seu germà, Josep Francesc de Peguera i d’Aimeric (Barcelona 1684 — ~1746), fou un dels membres més joves de l’Acadèmia dels Desconfiats. Lluità contra Felip V i defensà Barcelona el 1714. En morir el seu pare, esdevingué segon marquès de Foix i senyor de Torrelles.