Alumne de l’escola normal superior, fou militant pro Dreyfus i professà un socialisme molt particular que difongué en el manifest De la société socialiste (1897). El 1900 fundà els Cahiers de la quinzaine, publicació amb la qual s’oposà a Jaurès i a l’esperit positivista dels intel·lectuals de la Sorbona. La seva obra il·lustra el renaixement de l’espiritualisme francès del principi del segle: Notre Patrie (1905), Notre jeunesse (1910). Les obres poètiques Porche du mystère de la deuxième vertu (1911) i La Tapisserie de Notre-Dame (1913) el consagren com un gran autor cristià.