Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de Ruta, destacà durant la Guerra Civil de 1936-39 per les seves posicions d’anarquisme intransigent. Exiliat després per Amèrica i Europa, col·laborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d’altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux—, es mantingué fins el 1961 prop de la CNT “apolítica” i fou director de CNT i membre del secretariat intercontinental del MLE. Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas. Autor d’alguns fullets abans del 1939 (Glosas anárquicas, 1934; Para una nueva concepción del arte; Lo que podría ser un cinema social, 1935; Los intelectuales en la revolución, 1937), a l’exili continuà la producció publicista amb Estampas del exilio en América (1950), La Sión hispánica (1961), Examen crítico-constructivo del movimiento libertario español (1967), etc. És sobretot notable la seva història de la CNT, La CNT en la revolución española (1952-53, 3 vols. , amb diverses reedicions posteriors), obra partidista però bàsica. Posteriorment publicà també una versió més abreujada: Los anarquistas en la crisis política española (1964). Després de la mort del general Franco, tornà a l’Estat espanyol.