Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau, dugué a terme una tasca cívica i pedagògica al Centre Montserrat-Xavier i a l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs —de la qual fou un dels fundadors el 1940—, institucions vinculades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, que dirigí durant molts anys, i que el 1993 adoptaren conjuntament el nom d’Escola Joan Pelegrí. Guardonat en diversos jocs florals de l’exili, publicà, entre altres obres, La premsa en català (1920-1960) (1962), Tres dimensions educacionals (1968), Combat per la fe (1969), Cronologia dels Països Catalans (segles XI-XX) (1977), Fidelitat a Catalunya (1986) i 72 hores de República catalana (1993). El 1986 rebé el premi d’Actuació Cívica, atorgat per la Fundació Jaume I.