Canonge, autor de De Artificiali Perspectiva (1505), publicat quan circulaven només manuscrits els tractats de perspectiva dels italians (Alberti, Leonardo, etc. ), les teories dels quals difongué copiosament, abans que Dürer, per l’Europa nord-alpina, però incorporant-hi els procediments empírics de la tradició nòrdica. S'hi troba la primera exposició del mètode dels “punts de distància”, potser original. Fou reeditat, traduït i fins plagiat moltes vegades durant el s. XVI.