i Luis Peña Ganchegui | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Luis Peña Ganchegui

Luis Peña Ganchegui
© Peña Ganchegui y Asociados
arquitectura arquit
Arquitecte basc.
Oñati, Guipúscoa, 29 de març de 1926 — Sant Sebastià, 2 d’abril de 2009

El 1959 es llicencià a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Madrid, on es doctorà el 1968. Fou professor a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1976-82). Aquest darrer any s’incorpoà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sant Sebastià, de la qual fou un dels principals impulsors, director, catedràtic de projectes des del 1987 i com a professor emèrit des del 1991. El 1988 fundà l’estudi Peña Ganchegui y Asociados. Entre les seves primeres obres destaquen l’edifici d’habitatges de la Plaça de la Trinitat de Sant Sebastià (1961) i cases Premio Aizpurura (1963) i Casa Imanolena (1964), a Mutriku. Projectà nombrosos habitatges, equipaments i espais públics a diversos indrets del País Basc (apartaments Lekeitio, 1974; Plaça del Tennis de Sant Sebastià centrada pel Peine del Viento, obra escultòrica d' Eduardo Chillida , 1975; institut Xavier Zubiri de Sant Sebastià, 1978; plaça dels Furs de Vitòria, 1978, també en col·laboració amb Chillida; habitatges Miraconcha de Sant Sebastià, 1982; Torre Onddi d’Hernani, 1994; Casa Díez de Riaño, 1997; Centre Cultural Bastero d’Andoain, 1998; Plaça de Santiago de Pasajes, 1999; Museu Cemento Rezola de Sant Sebastià, 2000) i també de Catalunya (Plaça de Sant Joan de Lleida, 1982; parc de l’Espanya Industrial de Barcelona; 1985). Rebé nombrosos guardons, entre els quals els premis Aizpúrua (1964), FAD d’Espais Urbans (1986), Antonio Camuñas de Arquitectura (1999) i la Medalla d’Or de l’Arquitectura del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) (2010).

Llegir més...