Estudià dret, però molt aviat es dedicà a la música. Fou crític de Joventut, on defensà apassionadament l’obra de Wagner. El 1901 fundà l'Associació Wagneriana, per a la qual traduí al català les obres escèniques de Wagner (amb indicació dels temes musicals), de Mozart, i algunes de Gluck, Spontini, Schumann, etc. Publicà reduccions per a cant i piano de Lohengrin (1906), Els mestres cantaires (1907), Tannhäuser (1908), Tristany i Isolda (1910), Parsifal (1929). Traduí els assaigs wagnerians La música del futur i Art i revolució. Publicà un Cançoner selecte amb obres de Schubert, Beethoven, Schumann, Bach, Fauré, Grečaninov, etc. , amb el text traduït al català. Exercí la crítica a La Publicidad (1916-18), on publicà cada setmana, a la secció Hojas musicales, els seus treballs musicològics. Fou secretari del patronat de l’orquestra Pau Casals (1920-39). Traduí per a la Institució del Teatre el text de diverses òperes russes (amb la col·laboració de R. Slaby) i txeques. Una selecció de les seves crítiques i treballs fou recollida al Llibre en honor de Joaquim Pena (sd). Escriví la biografia Enric Morera (1937) i dirigí el Diccionario de la Música Labor (1940-44).