i Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau

Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor.
Palma, Mallorca, 1823 — Palma, Mallorca, 1906

Després d’estudiar a l’Institut Balear de Palma, on fou company de Marià Aguiló, estudià dret a Barcelona treballant alhora com a miniaturista, professor de matemàtiques, periodista, etc. El 1849 es llicencià a Madrid. De nou a Mallorca i després d’exercir per poc temps d’advocat, el 1851 entrà com a delineant del cos d’obres públiques —fou durant molts d’anys mestre de fortificacions—, des d’on desplegà una gran activitat. Personatge polifacètic —era també, entre moltes altres coses músic i astrònom, i mantingué una extensa correspondència amb Nicolas-Camille Flammarion—, gaudí d’una extraordinària popularitat personal a tot Mallorca, que, pel seu càrrec públic, coneixia a fons. Col·laborà a les publicacions mallorquines del moment, tant amb articles científics com literaris: Revista Balear (1872-74), Museo Balear (1875-78, 1885-88), La Ignorància , que dirigí del 1881 al 1883, La Roqueta (1887-1901), etc. Versificador facilíssim, dotat d’un fi sentit de l’humor, tota la seva producció poètica —escrita sempre en formes dialectals mallorquines— té un marcat to popular, que l’allunya dels motllos romàntics de l’època; conreà la poesia de tipus intimista ( Records i Esperances , 1885) i especialment la narrativa i descriptiva, recollida en part a Poesies en mallorquí popular (1892), que aparegué amb un pròleg de J. M. Quadrado. Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. Del seu teatre, escrit tot en vers, hom ha de destacar les peces de caràcter costumista, molt àgils i amb notables encerts: El cordó de la vila , escrita durant l’epidèmia de pesta groga de 1865 i estrenada amb gran èxit el 1866, La peste groga (1890) i Un criat nou (1892) (reeditades el 1934), entre altres. El 1870 publicà unes Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros de Mallorca llamados agermanats , escrites per encàrrec de l’ajuntament de Palma, en les quals exaltava les figures de Joan Crespí i Joanot Colom i que foren contestades —donant lloc a una sonada polèmica pública— per Josep M. Quadrado amb el fullet En Joanot Colom. . . 1> Escriví també prosa ( Cuentos mallorquins , 1892, La gota d’aigo , 1893), La industria mallorquina (1884), una Guia manual de las Islas Baleares (1891) entre altres moltes obres. El seu enterrament constituí una vertadera manifestació de dol popular.

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...