Germana de Pere d’A. Peña i casada amb Miquel Victorià Amer, residí a Barcelona. Conreà des de molt jove la poesia en castellà, col·laborà a El Genio de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo (1845), i un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesías (1855). Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança, i hi fou premiada encara en diverses ocasions (1865, 1873, 1880 i 1883), com també en altres certàmens. Col·laborà a La Renaixença, Lo Gai Saber, Calendari Català i Museo Balear, on deixà dispersos nombrosos poemes, recollits només en part a Poesies (1908), una ampliació del publicat el 1855. La seva poesia, basada en temes populars, familiars i sobretot religiosos, és influïda sovint per la lírica popular i té en moltes composicions una gran senzillesa i equilibri i un cert encant.