Baixa gradualment del tossal d’Encanader (1.396 m alt), termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N; es destaca la Pena Roja (1.203 m) i el Masmut (1.058 m). Les argiles i margues que van de l’Oligocè al Pliocè cobreixen el sector de la depressió de l’Ebre, que ocupa la resta del terme (620 a 850 m). El riu Tastavins s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el d’Escalona i separa el terme del de Mont-roig de Tastavins. La vegetació clímax (pi roig i carrascar) ha estat desplaçada en bona part per pinedes i garrigues, i solament 1 312 ha, el 15,6% del total municipal, són aprofitades per al conreu. Els principals són de secà: oliveres, cereals, vinya i ametllers; a les vores del Tastavins i del barranc de Saünc hi ha regadiu. Les indústries tradicionals del cànem i del lli han desaparegut, però hi ha explotacions ramaderes de porcí en règim estabulat. Hi ha també alguns ramats de bestiar de llana. La població sofreix des de la darreria del segle XIX una minva constant.
La vila (602 h agl i 59 h diss [1981]; 746 m alt) s’escalona als vessants de ponent del tossal de la Mola, on era abans el castell i l’església de Santa Maria. Les cases que són prop del cim formen la barriada del Capdevila. Després de la conquesta cristiana, el 1180 Alfons I de Catalunya-Aragó donà la població a l’orde de Calatrava; depengué de la comanda de Mont-roig i la carta de població fou atorgada el 1232. La vila estigué fortificada. Durant la primera guerra Carlina, ocupada pels carlins, fou presa el 1840 per les tropes del general León. El municipi comprèn també el santuari de la Font.