Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi. Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València. El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito (Equador) i dirigí sarsueles. Tornà a València (1903) i es dedicà a la composició. Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés (València, Teatre Principal, 1916), que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá (estrenada a Barcelona el 1932), amb llibret propi, i que assolí èxits a l’Amèrica del Sud.