Començà a ocupar-se activament de la cultura catalana cap al 1880, any en què edità Ramellets de proverbis, màximes i adagis catalans; publicà també Espigues i flors (1884), amb el pseudònim de Pau Farriol de Ceret, i el 1888 poemes i cançons al llibre Pa de casa. La seva traducció al francès de l’Atlàntida de Verdaguer fou reeditada diverses vegades (1884, 1887, 1890, 1892, 1894 i 1900). Organitzà els actes literaris de germanor de Banyuls de la Marenda (1883 i 1887), on assistiren representants dels Països Catalans. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1883. Hom l’ha anomenat Pare de la Renaixença rossellonesa.