L’origen del barri se situa al final del segle XIX, quan un grup de famílies xineses procedents de les Filipines o de Cuba s’hi instal·laren fugint de les guerres d’independència, origen reflectit en el nom del barri, al·lusiu al clar predomini, al principi, de població ètnicament asiàtica. Formava un entramat de barraques sense paviment ni clavegueram, bé que s’hi construïren algunes cases, a més de l’església de Sant Pere Pescador (incendiada durant la Setmana Tràgica), un dispensari i una escola. La misèria endèmica del barri s’agreujava amb els temporals que periòdicament l’arrasaven. Fou especialment greu el de 1917. El barri fou reconstruït i reocupat amb immigrants de la resta d’Espanya que treballaven a les obres de l’Exposició del 1929. Els anys cinquanta arribava fins al Camp de la Bota. Al principi dels anys setanta hi havia unes 400 barraques on vivien unes 8.000 persones. Al final de la dècada el barri desaparegué i la majoria dels seus habitants foren traslladats als barris de la Mina de Sant Adrià de Besòs i del Bruc de Badalona.