Fill de Guillem i net de Ramon. Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo.
Durant el turbulent regnat de Frederic III observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona: contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebel·lió. Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia (1356), el càrrec de capità de guerra de Sciacca (1358) i la baronia de Chiusa, de la qual s’apoderà el 1363. Quan morí el rei el 1377, deixant com a successora la seva filla Maria, menor d’edat, fou un dels quatre vicaris que es repartiren el govern de l’illa. Li fou assignada com a zona de govern propi la compresa entre Agrigent i Terranova a la costa i Caltanissetta a l’interior.
Mantingué contactes amb la cort catalana des del 1378, en què el rei Pere li confirmà les concessions que li havien fet els reis de Sicília, el 1380, el 1385 i el 1391, en vista dels preparatius per a l’expedició a Sicília que aquella cort preparava i que finalment es portà a terme el 1392 sota la direcció de l’infant Martí. Bé que Guillem de Peralta prestà homenatge a la reina Maria I i al seu marit Martí el Jove el mateix dia de l’arribada de l’estol català, es revoltà el 1393 juntament amb altres membres de la noblesa siciliana i algunes ciutats.
El succeí el seu fill Nicolau de Peralta i de Randazzo.