Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon. Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps (~1172). La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera (vescomte Hug II); aquest, però, podia també al·legar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I. Mort Barisó (1185), el seu fill concedí alguns favors als pisans, però, no podent pagar els deutes del pare, hagué de signar un compromís amb Ponç Hug de Cervera i amb Gènova, pel qual el jutjat quedà dividit entre ells (1192). Els jutges de Càller i de Torres, de tendència pisana, ocuparen Arborea, destruïren Oristany i, mentre que Ponç Hug pogué fugir, empresonaren Pere I. El papa Innocenci III el feu alliberar i li feu lliurar la meitat del jutjat, i l’altra fou per als invasors. Pres novament (1193), morí en captivitat. Casat amb Bina (1189), deixà un fill, Barisó II.