Era fill dels comtes Roger I el Vell de Carcassona i d’Adelaida. El seu pare li llegà participació en els comtats i una sèrie d’abadies i béns eclesiàstics a Carcassona, Rasès, Foix i Coserans. El 1010, a instàncies de la seva germana Ermessenda de Carcassona, muller del comte Ramon Borrell I de Barcelona, Girona-Osona, fou elegit bisbe de Girona. Devia ésser encara molt jove, puix que fins el 1019 és anomenat Petronus. Tot el seu pontificat va acompanyat per la presència abassegadora de la seva germana Ermessenda, que li feu importants llegats per a la seva església, els quals li permeteren de renovar la vida canònica a la catedral de Girona el 1019 i de refer i consagrar la catedral el 1038. Des del 1041 Ermessenda es retirà a viure a Girona, on surt actuant sovint al costat del seu germà en la reforma i l’endegament del bisbat. Les tibantors d’Ermessenda amb el seu fill i net comprometeren sovint l’acció de Pere, que malgrat tot no trencà mai amb els comtes, senyors seus per molts dominis. El 1051, poc abans de la seva mort, posà els seus béns i possessions sota la protecció del comte Ramon Berenguer I.