i José María de Pereda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

José María de Pereda

José María de Pereda
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor castellà.
Polanco, Castella la Vella, 6 de febrer de 1833 — Santander, 1 de març de 1906

Residí habitualment a Santander, fet que condicionà tota la seva obra. Fou diputat carlí el 1873 i membre de l’Academia Española des del 1897, on fou rebut pel seu gran amic Pérez Galdós. Dintre el realisme, començà amb breus quadres de costums, com Escenas montañesas (1864), Tipos y paisajes (1871) i Bocetos al temple (1876). Les primeres novel·les, de caràcter ideològic, pateixen d’una certa manca d’agilitat, com El buey suelto... (1878), Don Gonzalo González de la Gonzalera (1879) i De tal palo, tal astilla (1880). La seva gran creació és la novel·la regional, sobre el paisatge i ambient de la seva terra: El sabor de la tierruca (1882) i, sobretot, Sotileza (1885), descripció de la marina, i Peñas arriba (1894), sobre la muntanya santanderina. L’interès resideix en la pintura de tipus, paisatges i costums per damunt de les idees. Pedro Sánchez (1883) conté elements autobiogràfics, i La Montálvez (1888) és una visió de la vida de l’alta societat madrilenya.

Col·laboració: 
IFA
Llegir més...