Restà deçà mar quan la seva mare i els seus germans Jaume, Frederic i Violant passaren a Sicília (1283). Actuà sovint com a lloctinent del seu germà Alfons II a partir de l’ascens d’aquest al tron (1285). L’acompanyà a les vistes d’Auloron amb el rei d’Anglaterra (1288). A la mort d’Alfons II, i en espera de Jaume II, actuà de regent (1291). La tardor del 1295 es casà amb Guillema de Bearn. En iniciar-se les hostilitats amb Castella li fou promesa la ciutat de Conca. Travessà la frontera castellana amb un fort exèrcit el 1296. Prengué Lleó i assetjà Mayorga, però emmalaltí breument i morí. Les seves restes foren dutes a enterrar al convent dels frares menors de Saragossa.