i Pere d’Aragó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pere d’Aragó

Història
història hist
Duc de Noto.
?, ? — Nàpols, 1438

Cinquè fill del rei Ferran I, pel testament del qual fou senyor de Terrassa, Vilagrassa, Tàrrega, Elx i Crevillent. Alfons IV li donà Sabadell (1418) i Cervera (1427). Assistí a les noces de Joan II de Castella (1418) i a les del seu germà Joan amb Blanca I de Navarra (1420). Participà en la primera campanya d’Alfons a Nàpols (1422), on fou lloctinent general i perdé Gaeta (1424). Fou un dels enviats a Port Pisà per a tractar la pau entre el duc de Milà i el rei Alfons (1426). Havent tornat a Castella, intervingué en les lluites nobiliàries al costat dels seus germans Joan i Enric contra Àlvaro de Luna (1427). Féu alçar en rebel·lió el castell de Peñafiel (1429) i el d’Alba de Liste. Per les treves d’Alfons amb Joan II de Castella, Pere perdé les seves possessions castellanes (1430). Amb Enric, continuà la resistència a Extremadura. Empresonat a Alcántara pels cavallers d’aquest orde militar (1431-32), Enric obtingué el seu alliberament. Lliurats tots dos al rei de Portugal, hagueren d’embarcar a Lisboa i encaminar-se a València, on arribaren el 1433. Pere passà a Sicília, on fou duc de Noto, i féu incursions a la costa africana. Fou nomenat virrei de Sicília el 1435, però molt aviat hi deixà com a substitut Roger de Paruta i marxà amb l’estol per participar en el setge de Gaeta. Sembla que assistí a la batalla de Ponça, però pogué fugir sense ésser empresonat. Conquistà Terracina i Gaeta (1436). Morí solter, durant el setge de Nàpols.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...