Format a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques de París, fou precursor del Cinema Novo amb Rio, 40 graus (1955) i Rio, zona norte (1957), i es convertí en un dels puntals del moviment amb Vidas secas (1963), films molt influïts pel neorealisme italià. Exiliat durant quatre anys, realitzà després O alienista (1967), Azyllo muito louco (1970), O amuleto de Ogum (1974), Tenda dos milagres (1977), Millonario e ze rico na estrada da vida (1980), Memórias do cárcere (1984, premiat a Canes), Jubiabá (1986), A terceira margem do rio (1994), Brasília 18% (2006) i el documental A luz do Tom, entre una trentena de produccions.