Feu obres a la seu nova de Lleida (1948), a la seu de Solsona (1950), i en altres llocs públics i privats de Lleida, el Vendrell, Cervera, Torredembarra, Golmés, Bràfim, Arbeca, Valls, Vila-rodona. El 1965 passà a treballar a Burgos i després a Salamanca, on residí. Exposà a Barcelona el 1972 i a Madrid el 1973. Residí més d’un any a Nova York i, en tornar, s’instal·là a Bellpuig (Urgell). Conreà un figurativisme molt estilitzat i emprà tècniques mixtes, com bronze o ceràmica vidrats al foc. El 1996 creà la Fundació Jaume Perelló (Bellpuig), per a la preservació i difusió de la seva obra i per a fomentar les arts plàstiques entre els artistes catalans.