Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard. Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir. Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra —no gaire original (sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè), però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment— tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics. Els quatre llibres en què es divideix l’obra de les Sentències tracten de Déu, de les criatures, de les virtuts i la salvació i dels sagraments, respectivament.