Fou veguer de Conflent (1351-53), sobrecoc i uixer d’armes del rei Pere III de Catalunya-Aragó. Fou enviat a Anglaterra, i a Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera (1354). Casat amb Isabel de Rovenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa (1357); després el rei li vengué la jurisdicció (1356) i la seva cunyada Esclarmunda de Rovenac, hereva d’Isabel (morta ~1378), li cedí tots els seus drets (1383). Fou castellà de Rodés (1359), confirmat a perpetuïtat (1370). Prestà declaració al procés de Cabrera. Fou procurador per a fer lliga amb el comte de Foix (1365) i governador del Rosselló (1376). Casat en segones noces amb Constança de Manresa, deixà dues filles: Elionor i Constança.