i Ramon de Perellós | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ramon de Perellós

Història    Literatura
història hist i literatura lit
Diplomàtic i escriptor.
?, ? — ?, després del 1419

Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda. Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina. S'educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare. Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda (1370). Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò. Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster. Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà (1374). Serví com a patró d’una galera el rei de Xipre (1377-78). Majordom, camarlenc i conseller de l’infant Joan, aquest li vengué els llocs del Voló, Tuïr i Montesquiu (1381) i l’envià a les corts d’Avinyó, de França i dels ducs de Bar per qüestions del dot de la futura reina Violant (1382-87). Era senyor de Ceret i el rei li concedí jurisdicció per a perseguir malfactors als seus llocs de Millars, Sant Marçal, Perellós, etc (1387); comprà el castell d’Estagell a Bernat de Senesterra (1390). Fou fet capità general del Rosselló, vitalici (1389), i capità de tres galeres que foren armades per al papa Benet XIII (1390). Joan I el féu vescomte de Perellós (1391) i li vengué la jurisdicció de Rueda, Perellós i Montner. Fou un dels tutors de la seva cosina Elionor de Perellós (1390). Adquirí el castell de Rodés i el lloc de Llo (1393). El 1396 fou enviat a tractar amb el comte d’Armanyac i amb el rei de França per tal d’evitar la invasió.

El procés al Consell de Joan I i el Viatge al Purgatori

En morir Joan I, pel maig d’aquest any era a Avinyó i fou inclòs al procés del Consell de Joan I pel qual bon nombre de funcionaris i cortesans eren acusats de diversos actes que havien motivat la mort del monarca, esdevinguda sense confessió, implícita i reiterada acusació de la pretesa condemnació de la seva ànima. Per tal d’alliberar-se d’aquesta acusació concebé un original i medieval discurs: es proposà fer un viatge al Purgatori, on, si trobava l’ànima de Joan, restaria demostrat que era en via de salvació. Exposà el projecte al papa Benet XIII, el qual intentà en va dissuadir-l’en; el 1397 a París el rei Carles VI el recomanà al seu gendre Ricard II d’Anglaterra; aquest, a Oxford, li estengué un salconduit per traslladar-lo a Irlanda i visitar el llegendari Purgatori de Sant Patrici, que havia de fer amb un lluït seguici de vint homes. A Dublín li foren proporcionats guies que l’emmenaren a l’Ulster on fou molt ben rebut pel rei Nelan O'Neill. A l’illa del llac Derg (comtat de Donegal) arribà a l’entrada de la cova del Purgatori: féu testament, assistí a una missa per la seva pròpia ànima i adobà cavallers els seus dos fills, l’anglès Thomas Agut i el valencià Pere Maça. Entrà a la cova amb el cavaller normand Guillaume de Courry. De retorn passà el Nadal amb el rei Nelan, fou rebut de nou per Ricard II, assistí a unes festes a la cort de París i retornà a Avinyó. Aquesta curiosa aventura, rigorosament històrica, fou narrada al seu llibre Viatge al Purgatori, traducció de l’obra de Saltrey, llevat del començament i del final, on relata l’anada i la tornada de l’expedició i els costums dels irlandesos, i d’una addició d’unes quinze línies, on explica que entre les ànimes purgants del quart camp trobà el rei Joan I, amb el qual conversà i li digué que s’hi trobava “en via de salvació”, el franciscà gironí Francesc Despuig i la seva neboda Aldonça de Queralt. La intenció fonamental del llibre està, evidentment, en aquest passatge on l’autor exhibeix la prova que l’ànima de Joan I no ha estat damnada, curiosa actitud paral·lela a Lo somni de Bernat Metge, també encartat en el procés del 1396 i que, així mateix, bé que en moderna actitud renaixentista, fingeix que se li apareix l’espectre del rei que li fa avinent que es troba al purgatori, en via de salvació.

Els darrers anys

Absolt del procés (procés del Consell de Joan I), Ramon de Perellós anà a Sicília amb l’armada del rei Martí. Quan Benet XIII es trobà amb dificultats a Avinyó, com a lloctinent seu, anà a París i obtingué per al papa la protecció de les tropes del duc d’Orleans (1398-1401). Passà alguns anys al servei pontifici. De retorn, fou un dels representants del parlament català al d’Aragó (1410) i fou un dels procuradors del comte d’Urgell, primer a les corts de Barcelona i després a Lleida, on jurà fidelitat pel comte a Ferran I (1412). El mateix comte l’envià al capdavant de les companyies gascones que havien de socórrer el governador de València, però arribaren tard a la batalla de Morvedre, si bé a Castelló pogué dispersar les tropes castellanes. Intervingué en favor del comte a la cort de Tortosa (1413). Era senyor d’Algerri, lloc que el comte li havia venut. Diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1416-19, degué morir poc després. Vidu de la muller Sibil·la, es casà amb Violant de Luna, que li sobrevisqué.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...