Ramon de Perellós

(?, ? — ?, 1441/44)

Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibil·la i germà de Lluís.

Conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília (1415). Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona. Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna (1417). Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga (1419). Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina. Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria. Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi de presoners. El rei li cedí tots els seus drets als vescomtats d’Illa i Canet en morir Pere de Fenollet (1421-23), però després li fou revocada la donació. També li donà el dret de redimir el vescomtat d’Àger (1421). Comprà els llocs de Clairà, Sant Llorenç, Eus, etc, als marmessors de la reina Margarida de Prades (1427); i el lloc de Tuïr al rei (1429), però els habitants de Tuïr protestaren i hagué de renunciar-hi. Fou capità general de l’armada (1428) i serví l’infant Pere a Nàpols i a la costa africana. Acompanyà el rei Alfons i intervingué en la treva amb Castella i Navarra (1430). Com a garantia de la concessió dels llocs de Seta i Travadell (1431), rebia les rendes del Voló, Cortsaví i Montboló. Anà a Tunis com a cap de les galeres (1432). Fou enviat pel rei a l’emperador (1433). Devia viure després a Sicília, deixant al Rosselló, com a lloctinent, el seu germà Lluís. Fou membre del consell reial a Gaeta (1436). Més tard fou virrei de Sicília i adquirí Castellammare di Stabia (1441).