Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa (1390). El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou. Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells. Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de Glorianes (1393). Promesa a Miquel de Perellós i van Steenhoont, fill de Ponç, des del 1393, s’hi casà el 1404 i en restà vídua el 1407. Més tard es casà amb Berenguer de Vilaragut (mort el 1439). La seva germana Constança s’havia casat amb Bernat Berenguer de Perapertusa (1401) i llurs fills pretengueren la successió d’Elionor, que no tenia descendència. El rei Alfons disposà que quan aquesta morís, la reina ocupés els dominis; però, reclamant-los Francesc de Perellós i de Rocabertí, quart vescomte de Rueda, en virtut de la donació feta al seu avi Ramon de Perellós, li foren atorgats (1452). La concessió tingué efecte en morir Elionor. Tanmateix, pocs anys després els obtingueren els Perapertusa.