Fill natural del cardenal Alessandro Farnese (Pau III), que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església (1537) i que l’emperador investí del marquesat de Navarra (1538); finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza. Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren.