Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf. Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta, i a la segona edició del Cancionero general (València 1514) figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha, que comença D’amor los combats encalsen ma vida.
Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós. Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor d’obres hagiogràfiques, la més important de les quals és la traducció de la Imitació de Crist (Imitació de Jesuchrist o Kempis) que ell, com molts d’altres, atribueix al canceller Jean Gerson. Fou impresa per primera vegada a Barcelona el 1482, i és dedicada a Isabel de Villena, abadessa del monestir de la Trinitat de València. A la rúbrica inicial consta que la versió fou feta “de llatí en valenciana prosa”, expressió que es troba repetida a la lletra proemial de la Vida de Santa Caterina de Sena (València, 1499); aquestes afirmacions, així com altres de semblants de Joan Roís de Corella i de Bernadí de Vallmanya, han fet suposar a una part de la crítica moderna que l’expressió “valenciana prosa” potser era emprada per a designar el tipus de prosa renaixentista recargolada i barroca d’alguns escriptors cultes valencians com el mateix Peres, amb la seva deliberada exhibició de recursos retòrics filigranats i una clara tendència a escandir frases com si fossin versos decasíl·labs.
Escriví també una Vida de la sacratíssima Verge Maria (1495, objecte de moltes edicions fins al segle XVIII) que dedicà a Joan Escrivà de Romaní, i una Vida de Sant Vicent Ferrer (València, 1510).