i Albert Pérez i Baró | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Albert Pérez i Baró

literatura lit
Escriptor i sindicalista.
Barcelona, 1902 — Barcelona, 17 d’agost de 1989

Format a l’Escola del Treball i altres centres com a comptable, s’afilià a les Joventuts Socialistes del PSOE i milità des de la joventut al Sindicat Mercantil de la Confederació Nacional del Treball. Decantat cap al comunisme, el 1920 participà en la fundació del Partido Comunista de España a Barcelona, i en fou militant fins el 1926. Empresonat tres anys per la Dictadura de Primo de Rivera, estigué molt vinculat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i col·laborà en la premsa republicana, sobretot a Solidaridad Obrera i a El Diluvio. Durant la Segona República, davant l’escissió cenetista (1931-32), mantingué una posició moderada, propera als militants que entraren a Esquerra Republicana de Catalunya, com Martí Barrera, o afins com ara Josep Viadiu, però continuà vinculat al grup de Diego Abad de Santillán i Antonio García Birlan, Dionysios, i als socialistes de l’Ateneu Polytechnicum, com Estanislau Ruiz i Ponsetí, partidaris de la planificació econòmica a gran escala. Iniciada la Guerra Civil de 1936-39, s’incorporà al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya, format l’agost del 1936, organisme patrocinat per Josep Tarradellas i Abad de Santillán, dins del qual cercà el consens entre llibertaris, socialistes unificats i republicans per a regir la “nova economia” sorgida de la revolució, i hi fou també secretari de la comissió encarregada de l’aplicació del Decret de col·lectivitzacions, càrrec amb una considerable responsabilitat política.

Exiliat el 1939, en tornar (1941) fou un dels capdavanters durant el franquisme de la reactivació del moviment cooperativista els anys seixanta i setanta, sobre el qual publicà El moviment cooperatiu a Catalunya (1961), en col·laboració amb Joan Ventosa i Roig, Ética y economía cooperativa (1963), Cooperació i cooperativisme (1966), Temàtica cooperativista (1971), Les cooperatives a Catalunya (1972), Autogestió obrera (1974), Cent anys de la Cooperativa Teixidors a mà (Gràcia 1876-1976) (1976) i Antologia cooperativista (1978). El 1952 fou cofundador del Centro de Estudios Cooperativos, suprimit pel franquisme. A banda, a Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya (1970) feu balanç de la seva experiència durant la Guerra Civil. Publicà també Autogestió obrera (1974) i els volums de memòries Els “feliços” anys vint (1974) i D’aquell temps, d’aquest país (1982), que recullen el testimoni de les seves vivències com a jove militant obrer, des de la Segona República fins a la postguerra, servint-se d’un protagonista imaginari anomenat Ferran Baró. Rebé distincions per la seva tasca de difusió del cooperativisme: el premi Rafael Tasis de l’IEC (1968), l’homenatge del Moviment Cooperatiu Català (1981), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982) i el premi Primer de Maig a la Memòria Popular pel PSC-UGT-JSC (1987).

Data de revisió: 
2018-10-03
Llegir més...