Ricard Pérez i Casado

(València, 27 d'octubre de 1945)

Economista i polític.

Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona; col·laborà en les revistes Valencia-fruits, Gorg, Serra d’Or, i altres publicacions, amb diversos articles sobre temes d’economia. És autor, o coautor, dels llibres: L’estructura econòmica del País Valencià (1970), L’economia del Baix Maestrat (1971), Els preus del sòl al País Valencià (1973), El turismo en Alicante y en la Costa Blanca (1973), Los cítricos en España (1974), La crisi dels anys trenta al País Valencià (1974), Mortalitats catastròfiques. Estudi de casos locals (1974) i País Valencià. Geografia i història (1980). El 1979 fou nomenat batlle de València del PSPV-PSOE arran de la crisi que culminà amb l’expulsió d’aquest partit i de l’alcaldia de l’anterior batlle Ferran Martínez Castellano. En les eleccions municipals del 1983 i del 1987 fou confirmat en aquest càrrec, fins el 1988, que dimití. President del Comitè Espanyol de la Federació Mundial de Ciutats (1979-82) i vicepresident del Consell Europeu de municipis i regions (1983). Dedicat a l’empresa privada des del 1989, entre l’abril i el juliol del 1996 fou administrador de la Unió Europea per a la ciutat bosniana de Mostar, on preparà i supervisà les eleccions municipals en una població profundament dividida pels conflictes interètnics. En la legislatura 2000-04 fou diputat per València al Congrés. President de la Comissió Delegada de l'Institut Europeu de la Mediterrània (2004-05), el 2006 rebé la Creu de Sant Jordi. El 2013 publicà Viaje de ida (Memorias políticas 1977-2007)