Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya. Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934. Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936; recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra. Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona. Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya. En esclatar la guerra civil, anà al front d’Aragó amb la primera columna catalana. En acabar el conflicte, el 1939, s’exilià a Mèxic, on s’integrà a la vida dels catalans residents en aquest país. Ocupà un càrrec elevat en un banc regentat pels germans Josep i Jeroni Bertran i Cusiné. Col·laborà amb articles d’estratègia militar a la revista “Quaderns de l’exili”; defensà la necessitat de formar una unitat de combatents catalans al costat dels aliats.
Enric Pérez i Farràs
© Fototeca.cat
Militar i oficial d’artilleria de l’exèrcit espanyol.