Antoni Pérez i Moya

(València, 1884 — Barcelona, 1964)

Antoni Pérez i Moya

© Fototeca.cat

Compositor, organista i director de cors.

Ingressà a l’escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona l’any 1895, on es formà amb Bonaventura Frígola i amb Joaquim Cassadó. Fou nomenat organista d’aquesta església l’any 1901, i pocs anys més tard s’inicià en la direcció coral, activitat a la qual es dedicà amb magnífics resultats al llarg de la seva vida. Dirigí a partir del 1904 la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel i un cor de reclusos de la presó Model de Barcelona (1915-25). Fou director de l’Orfeó Montserrat (1919-36), l’Orfeó de Sants (1925-55) i l’Orfeó de Santa Llúcia (1943-55). Fou fundador de la Schola Cantorum Universitària. La seva producció comprèn unes mil obres, principalment religioses i corals. Són nombroses les seves obres premiades en les Festes de la Música Catalana i en altres concursos musicals. De les seves obres religioses cal destacar dues misses de glòria, una de difunts i un recull de cinquanta-quatre Salve Regina. Harmonitzà nombroses cançons tradicionals per a cor mixt (El maridet, La malmaridada, Sant Josep i la Mare de Déu, etc.) i compongué obres originals, amb texts de J. Verdaguer, J. Maragall, J.M. Lopez-Picó, Josep Carner, Ventura Gassol, Marià Manent, etc. És autor de nombroses sardanes per a cobla i per a cor mixt amb cobla, entre les quals cal esmentar Marinada, A Montserrat i Dintre el bosc.