i Ramón Pérez de Ayala | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramón Pérez de Ayala

literatura lit i poètica poètica
Novel·lista i poeta castellà.
Oviedo, 1880 — Madrid, 1962

Conreà també l’assaig i la crítica. Llicenciat en dret. Viatjà per diversos països europeus, els EUA i l’Argentina. Fou membre de l’Academia Española (1918) i ambaixador de la República a Londres. La seva obra poètica, inicialment amb trets modernistes (La paz del sendero, 1904), esdevé ideològica i conceptual amb El sendero innumerable (1916) i El sendero andante (1921). Les primeres novel·les són realistes, plenes d’escepticisme i pessimisme. Són remarcables Tinieblas en las cumbres (1907), A.M.D.G. (1910), La pata de la raposa (1912) i Troteras y danzaderas (1913), totes amb elements autobiogràfics. Amb Belarmino y Apolonio (1921) comença una segona etapa. Apareixen els conflictes ideològics, domina l’intel·lectualisme i els personatges esdevenen símbols. Segueixen aquesta mateixa línia Tigre Juan (1926) i la seva segona part El curandero de su honra (1926).

Llegir més...