Velluter d’ofici. Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment (Germanies). Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva (juny del 1521) el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell. Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia. Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de Dénia i obligà els cristians a agermanar-se. S'embarcà, en saber la rendició dels agermanats en la batalla d'Oriola, a la Vila Joiosa cap a València, on entrà i s’instal·là al palau del Real, mentre la Germania quedava pràcticament reduïda a Xàtiva, Alzira i Morvedre. Contrari a l’actitud conciliadora dels jurats i partidari de la resistència a ultrança, fou derrotat pel marquès de Cenete i hagué de fugir a Xàtiva, on s’oposà a les negociacions del marquès, que féu empresonar al castell pel gener del 1522. Alliberat aquest, s’hi enfrontà de nou a València i fou derrotat i mort. Amb Joan Llorenç ha estat mitificat com un heroi popular, sobretot del s XIX ençà.