i Peronella I d’Aragó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Peronella I d’Aragó

Història
història hist
Reina titular d’Aragó i comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i filla del rei Ramir II d’Aragó.
?, 1136 — Barcelona?, 1173

Quan tenia un any fou promesa al comte de Barcelona, que en tenia vint-i-tres, el qual es féu càrrec del govern d’Aragó (1137). Després d’un primer fill, de nom Pere, nascut el 1152 i que morí infant, el 1154 en tingué un altre, anomenat Ramon, que regnà amb el nom d’Alfons. Seguiren dues filles, Dolça i Elionor, un segon fill (Alfons) mort infant i dos fills més: Pere (després anomenat Ramon Berenguer, comte de Provença) i Sanç, comte de Cerdanya, regent de Provença i regent de Catalunya-Aragó. Ramon Berenguer IV, en morir, li llegà el comtat de Besalú i la vall de Ribes.

En els primers mesos del regnat d'Alfons I, Peronella actuà al costat del seu fill, però sembla que els aragonesos la induïren a retirar-se, cosa que féu després de cedir a aquells tots els seus drets el 1164 a Barcelona. En el seu testament, jurat a Sant Just de Barcelona, disposà el seu enterrament a la seu d’aquesta ciutat. Alguns historiadors li donen el nom d’Urraca, que sembla haver-li estat adjudicat quan la volien casar amb l’hereu d’Alfons VII de Castella.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...