Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890. Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París (1903), cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy (1922-23), partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s. XX. A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy. Però en els encàrrecs de construccions industrials és on Perret trobà més possibilitats per a les seves experimentacions: les vint voltes del port de Casablanca (1916), de molt poc gruix; els tallers Esders, a París (1919); les naus per a laminats d’acer i d’alumini a Montataire (1920). En les obres posteriors accentuà els elements neoclassicistes, com, a París, en l’escalinata del Palais National du Meuble (1934) i en el Musée d’Oeuvres Publiques (1937).