i imperi Persa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

imperi Persa

Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Imperi antic dels aquemènida que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.

Fundat per Cir II (550-530 aC), rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes. Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s. VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia. Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal (cinc milions de km 2 ) i la seva importància. Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a Behistun i els llibres d’ Heròdot citen pobles de localització difícil, principalment a l’est. A la Pèrsia pròpiament dita (Fārs) els aquemènides deixaren palaus immensos, arxius oficials, tombes rupestres, temples del foc. Altres restes són a Susa (Elam) i Ecbàtana (Mèdia). L’absència d’altres vestigis aquemènides en el bloc iranià fa pensar que la resta de la població, llevat dels perses i medes, es mantingué en un nivell cultural ínfim. A la mort de Darios III (330 aC), l’imperi passà a les mans d’ Alexandre el Gran, sense altra resistència que la de la Bactriana. La fi de la dinastia aquemènida no significà la de l’imperi persa: Alexandre es considerà successor de Darios III i, d’aquesta manera, els aquemènides esdevingueren involuntàriament els capdavanters de l’hel·lenisme. Només el rebuig de l’hel·lenisme per part dels sassànida , el 224 dC, permeté al nacionalisme iranià de reconèixer en els aquemènides —coneguts només a través de l’epopeia grega— els pares i herois iranians.

Col·laboració: 
RLM
Llegir més...