Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, paral·lelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte. A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó. Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern. Entre els s. V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina. L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó, o bé al costat de l’espòs com a sobirana de l’Hades, en urnes, sarcòfags, vasos i, sobretot, en el cèlebre relleu d’Eulesis, del s. V aC, al costat de Demèter (Museu Arqueològic Nacional d’Atenes).