La part meridional del terme és regada amb aigua procedent de la Tet; els costers del sector septentrional són coberts de vinyes. L’agricultura és la base econòmica del municipi. Hom conrea vinya (es produeix vi amb denominació d’origen controlada) i, al regadiu, destaquen les hortalisses, amb una gran quantitat d’hivernacles. També hi ha fruiters. La ramaderia (bestiar oví i cabrú) completa l’economia. La població ha augmentat progressivament els darrers anys a causa de la intensificació dels conreus i perquè hi resideix gent que treballa a Perpinyà. El poble (70 m alt) centra el sector més pla i regat del municipi, 1 km al N del riu. Hi ha una porta fortificada i un notable campanar de ferro forjat, un altar romà (s I dC), que serveix de pica baptismal, i una taula d’altar (130 dC) també provinent d’un temple romà. Durant la Revolució Francesa, Rosa Llorenç (1770-1839) ocultà a casa seva (1793-1800) cinc hòsties consagrades de l’església, per tal que no fossin profanades. Jacint Verdaguer s’inspirà en aquest fet en el seu poema Lo sol de Pesillà; fou commemorat el 1893 amb motiu de la consagració de l’església nova.
Pesillà de la Ribera
© Fototeca.cat