D’inspiració verlainiana, es destaca per la musicalitat velada i el to resignadament malenconiós dels seus versos. Enfront de l’excés de tensió sentimental dels postromàntics, deslliga els seus estats d’ànim de qualsevol circumstància concreta, cercant l’elusió insinuant i l’associació subtil de sensacions i paraules. La seva obra lírica, molt breu, fou publicada el 1920 amb el títol de Clepsidra. Amb caràcter pòstum aparegué una recopilació d’assaigs sobre la cultura xinesa: China (1944).