Professor a l’Escola de Guerra (1901-10), les seves teories defensives el feren impopular. General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne (1915) i dirigí la defensa de Verdun (1916), que li valgué ésser considerat heroi nacional. Comandant en cap de l’exèrcit francès (1917) i mariscal (1918), sufocà amb Primo de Rivera la rebel·lió d’Abd el-Krim al Marroc (1925). Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue (1934) i ambaixador a l’Espanya franquista (1939), després de la desfeta francesa (1940), fou nomenat vicepresident i, després, president del Consell de govern. Sol·licitat l’armistici als alemanys, assumí a Vichy les funcions de cap d’estat i després de reunir-se amb Hitler a Montoire (octubre del 1940), col·laborà amb Alemanya i fundà un estat totalitari, sota el lema Treball, Família, Pàtria . Després dels contactes amb Londres a la fi del 1940 i amb Franco (febrer del 1941), nomenà Laval president del govern (1942). En finir la guerra, reeixí a refugiar-se a Suïssa. Tornà a França per ésser jutjat i, després d’un procés, en el qual observà un mutisme absolut, fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua (1945).
Henri-Philippe-Omer Pétain
© Fototeca.cat
Militar i estadista francès.