Estudià a la Sorbona; professor i canonge a Bourges (1603), entrà a la companyia de Jesús (1605), i fou professor de retòrica a Reims, La Flèche, París (1611-21) i de teologia positiva al col·legi de Clarmont (1621-44). Fundador de la cronologia científica amb l'Opus de doctrina temporum (1627), la seva Theologia dogmatica, en cinc volums (1644-50), tot i ésser incompleta, és a la base de la primera història dels dogmes, amb tractament científic, a partir tant de l’Escriptura com de la patrística. Intervingué també en la polèmica jansenista.