Advocat, obert a les idees reformistes, fou elegit diputat als Estats Generals (1789) i, juntament amb Robespierre, lluità per l’alliberament de les classes baixes i per altres reformes democràtiques. Dissolta l’Assemblea Nacional, fou elegit batlle de París (1791) i primer president de la Convenció Nacional (1792). Unit amb els girondins i membre del Comitè de Salut Pública, atacà Robespierre (1793) i fou proscrit. A l’exili, amb Buzot i Barbaroux, intentà de revoltar Normandia, però, després del fracàs de Vernon, fugí a Bordeus, on, vençut, se suïcidà.