Gran admirador de Proust, intentà de donar a les seves novel·les el caràcter de documents objectius, amb una forta càrrega d’anàlisi psicològica: Ultima noapte de dragoste, întîia noapte de razboi (‘Última nit d’amor, primera nit de guerra, 1930), Patul lui Procust (‘El llit de Procust’, 1930). També escriví poesies de tendència realista ( Poezii , 1924) i els drames Suflete tari (‘Ànimes fortes’, 1922) i Danton (1931).