i Josep Pey i Farriol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Pey i Farriol

Arts decoratives    Disseny i arts gràfiques    Pintura
decoració dec, pintura pint i dibuix dib
Decorador, pintor i dibuixant.
Barcelona, 1875 — Barcelona, 1956

Format a Llotja. En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida. Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i col·laborà amb Vilaró i Valls, J. Busquets, A. Serra, S. Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries. Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i Torra (1918), el Col·legi de Notaris (1929-30) i per al Parlament de Catalunya (1932). Com a dibuixant col·laborà en diverses revistes i diaris, de manera més assídua a D’Ací i d’Allà, La Vanguardia i Mercurio. Pel seu gran sentit de la perspectiva dibuixà molt per a arquitectes, sobretot per a Jeroni Martorell, per al Servei de Conservació de Monuments Històrics de la província de Barcelona. Il·lustrà diverses obres de bibliòfil —Miquel i Planes, Novel·la d’un bibliòfil, 1922—, també col·laborà amb la casa Oliva de Vilanova. Dibuixà una sèrie d’exlibris. Com a pintor s’inicià amb Sebastià Junyent. Paisatgista de tendència postimpressionista, pintà una sèrie de retrats per al Col·legi de Metges (1933-34), el retrat del president Companys (1938) i retrats dels abats de Montserrat (1944). Sobresortí en el dibuix de cartrons per a vidrieres: els conjunts més importants foren els de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, amb F. Labarta, i els del Cercle del Liceu amb Oleguer Junyent.

Col·laboració: 
FMi
Llegir més...