Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novel·lista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca: La mère et l’enfant (1900), Bubu de Montparnasse (1901) i, pòstumament, Charles Blanchard (1913) i Souvenir d’enfance (1926).