Cursà lletres al seminari episcopal de Barcelona i lluità contra la invasió napoleònica en el cos d’artilleria, acció que li valgué distintius militars. Llicenciat el 1815, fou interventor a les salines de Cardona i finalment, fins a la seva mort, funcionari de les obres del port de Barcelona. El 1814 inicià una carrera literària que consolidà després del procés desamortitzador, moment en què passà a treballar, juntament amb Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, en la recuperació del patrimoni arqueològic de Barcelona. Immers de ple en la investigació històrica, destacà per unes excavacions fetes i un estudi inèdit sobre el traçat exacte del primer recinte de muralles romanes que li encomanà la Junta de Comerç. Organitzà l’Arxiu Municipal i, el 1835, formà part de la comissió que es feu càrrec dels llibres i documents dels convents suprimits a Barcelona i inicià llur ordenació, juntament amb Llobet i Vall-llosera. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1835), de la Societat Barcelonesa d’Amics del País (1838) i de la Societat Valenciana d’Amics del País (1843), les seves investigacions ajudaren al desenvolupament de la paleografia com a ciència i destacaren per la seva qualitat, com és el cas de la Colección de lápidas romanas existentes en Barcelona depurándolas de las inexactitudes que se encuentran en las colecciones de Masdeu, Finestras y otros, y de los extranjeros de Gruter y Muratori, traduciéndolas y comentándolas extensamente, i la Memoria sobre la inscripcion romana esculpida en un mármol en la esquina de la calle Arlet de la ciudad de Barcelona, treball enviat a l’Academia de la Historia de Madrid i premiat amb l’ingrés com a soci corresponent (1834). El 1849 acabà la redacció de la seva obra més important: Barcelona antigua y moderna o descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días, notable obra enciclopèdica començada a difondre per plecs el 1850 i acabada de publicar pel seu fill, Emili i Pi i Molist, el 1854. Conté un catàleg d’autors barcelonins, basat en les obres de Fèlix Torres i Amat i Joan Corminas, i una Rápida ojeada a la lengua y la literatura catalanas, en què s’adhereix al programa formulat per Joaquim Rubió i Ors en el pròleg de Lo Gaiter del Llobregat.