Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per E.Terrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat. Fou professor a la facultat de ciències (1928-39) i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC (1935-39). Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional (1942-46). Fou professor de geometria descriptiva (1942-48) i , amb l’ajuda de J.Rey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional de Cuyo (1942-49).També fou professor de la Universidad Nacional de La Plata (1949-1957) i formà part de l’equip de matemàtics dirigit per J. Rey Pastor, entre els quals figuraven L. Santaló, Balanzat i E. Corominas. Dins de les associacions de ciències, fou secretari de la Unión Matemàtica Argentina, de la Universidad de La Havana, i de diverses societats científiques internacionals. El 1957 tornà a l’Estat espanyol, on fou catedràtic a Múrcia. Després passà a la facultat de ciències de la Universitat de Saragossa. Finalment guanyà, el 1962, una càtedra a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre les seves obres cal recordar Introducción al álgebra vectorial (1945), i Introducción de las coordenadas de Gauss-Krüger. També publicà nombrosos llibres i articles.