i Renzo Piano | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Renzo Piano

arquitectura arquit
Arquitecte italià.
Gènova, 14 de setembre de 1937

Graduat per l’Istituto Politecnico de Milà (1964), en fou professor fins el 1968. Ha treballat amb Franco Albini, Louis Kahn, Z.S. Makowsky, Richard Rogers, amb el qual s’associà en 1970-78 i Peter Rice. Des del 1981 té el seu propi estudi (Renzo Piano Workshop) amb oficines a París, Gènova i Nova York.

La seva obra és molt heterogènia, i inclou projectes industrials, estructures transportables, habitatges, obres d’enginyeria i urbanisme. Ha obtingut importants guardons, entre els quals hi ha la Royal Gold Medal de la Gran Bretanya (1989), el premi Kyoto (1990), la Gran Creu de cavaller de l’orde del Mèrit de la República Italiana (1990), el premi Pritzker (1998), la Medalla d’Or de l’American Institute of Architects (2008) i el premi Sonning (2008).

Dels seus projectes acabats cal esmentar el Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París; l’escenografia desmuntable per a l’òpera Prometeo, de Luigi Nono (representada a Venècia i Milà en 1983-84); l’IRCAM de París (1988-89); el pavelló itinerant de la IBM (1984-86); el museu Menil Collection de Houston (1981-86); l’estadi San Nicola de Bari (1987-90); el conjunt d’habitatges a la Rue de Meaux de París (1988-91); l’aeroport internacional a l’illa artificial japonesa de Kansai (1988-94); la fàbrica Thomson a Saint-Quentin-en-Yvelines (1988-91); la Ciutat Internacional de Lió (1985-96); la rehabilitació del Lingotto, antiga fàbrica FIAT a Torí (1992-95); el pont Ushibuka a Kumamoto (1989-95); la urbanització de la Potsdamer Platz i de diversos edificis de Berlín (1992-99); la Fundació Beyeler a Basilea (1991-97); el centre cultural Tjibaou de Nouméa, a Nova Caledònia (1991-98); el centre Metropolis d’Amsterdam (1992-97); el centre de disseny Mercedes-Benz de Stuttgart (1993-98); l’Auditorium Parco della Musica de Roma (1997-2002); l’edifici del The New York Times a Nova York (2003-07); l’ampliació de l’Art Institute of Chicago (2009), i els gratacels Shard London Bridge, a Londres (2012).

Col·laboració: 
PTR
Llegir més...